i com penso

Fa poc, mentre buscava coses que m’interessen per Internet, vaig acabar en aquest fil de Twitter: Com fer-se ric sense tenir sort. Un twit de 2018 publicat per un tal Naval Ravikant i que resumeix a la perfecció una part molt important de la mentalitat que m’estic treballant. Em va semblar flipant i revelador: un munt d'idees que sovint em ronden pel cap, de manera complexa i difosa, que explico a amics o familiars (no sé si entenen res perquè a vegades no m’entenc ni jo), compactada en 1 sol fil.

Em va semblar una genialitat i crec que l’hauria de llegir tothom. Almenys, tothom que tingui la intenció de viure millor sense patir gaire. Però vull ser sincera, no sóc tan altruista. Il·luminar als altres amb una genialitat que he descobert on-line no és el motiu real d’aquesta parrafada quilomètrica que estic a punt d’escriure. Ho he fet per mi.

Veuràs que el twit d’en Naval està traduït i comentat. I com he dit abans, ho he fet per mi. Crec que el fet de seure i escriure sobre les coses que penso em pot ajudar a donar consistència a la mentalitat que intento construir. Tot i això, com que aquest article em costarà molta reflexió i unes quantes hores de tecleig, he decidit que el compartiré. I si puc ajudar a una altra persona a perseguir una qualitat de vida millorada tot disminuint el sofriment, doncs fantàstic 😊.

Ara hauria de fer un resum per explicar qui és en Naval Ravikant i donar una mica de validesa a les seves paraules o idees, però passo. Ho pots buscar a Internet i veuràs que és un tio que sap del que parla. Els punts i passos que va donant a vegades són complexos. Jo he intentat explicar-los tant bé com he pogut, però encara em falta molta experiència i els meus comentaris són pura interpretació. Ara sí! No m’enrotllo més i llenço el primer twit:

1. Busca riquesa, no busquis diners o estatus. La riquesa significa tenir actius que generen valor mentre dorms. Els diners només serveixen per canviar-los per temps i riquesa. Estatus és un lloc específic dins la jerarquia social.

És fàcil pensar que per ser ric es necessiten diners i un twit que nega una cosa tan evident, serà una autèntica parida. Però et juro que no ho és. El que intenta dir és el següent: guanyar molts diners no et converteix en una persona rica. De fet, el que passa a molta gent que aconsegueix augmentar els seus ingressos, és que també augmenta les despeses. Proporcionalment. I acaba sent igual de ric que quan guanyava 4 duros. Això si, amb un Porsche Cayenne al garatge, felicitats! Guardar-los en un compte de La Caixa (conegut com a estalvi) tampoc millora la situació; els diners perden valor cada dia que passa per l’efecte de la inflació. En definitiva: tenir diners no significa res si no els canvies per temps i riquesa. Allò que hem sentit alguna vegada de "fes que els diners treballin per tu, en lloc de ser tu qui treballi per diners".

2. Has d’entendre que fer-se ric èticament és possible. Si menysprees la riquesa, aquesta et defugirà.

Els rics són uns cabrons. Jo mateixa ho he pensat tota la meva vida. És una creença, la meva i la de molta gent. I perquè són uns cabrons? Doncs perquè d’alguna manera ens han inculcat la idea que s’han fet rics a costa nostra: el guany d’algú és la pèrdua d’un altre. I això no és així, en absolut. Ara no entrarem a valorar nivells de filldeputisme, tots sabem que hi ha gent que s’ha enriquit molt robant-nos. El que has de tenir clar és que pots fer-ho sense haver d’enganyar o robar a ningú.

Per entendre-ho millor has de saber que els diners que hi ha al món són pràcticament infinits. Els bancs centrals, de quasi qualsevol país, es dediquen a imprimir diners cada dia. No és que els imprimeixin amb la impressora, els creen inflant números de forma digital. Tal qual! Surten del no-res. Sense anar més lluny, la Reserva Federal, que és com el banc central dels Estats Units, ha creat 3 trilions de dòlars durant els primers mesos de pandèmia del maleït Covid. No sé ni el que és un bilió, però segur que un trilió és un 1 amb un colló de zeros. En definitiva: els diners es creen i es mouen, canviant de mans constantment. Aquest intercanvi rep el nom d’economia. Acumular diners, que s’han creat del no-res i que no són de ningú, no implica el robatori.

3. Ignora a les persones que juguen a jocs d’estatus.

Les típiques persones que volen sentir-se superiors en tot moment. Ho fan atacant, menyspreant, burlant-se i sobretot, criticant als altres. L’única manera que tenen d’estar per sobre, és enfonsant als del seu voltant. Persones que juguen a jocs d’estatus n’hi ha per tot arreu. Consell de Naval: ignora’ls. No aporten absolutament res i són una pèrdua de temps. Aquest twit jo el canviaria per una frase que he vist més d’un cop per Internet: "No et prenguis en serio la crítica d’una persona a qui no li demanaries un consell".

4. No et faràs ric llogant el teu temps. Per aconseguir la llibertat financera has de posseir negocis (o parts de negoci) i/o patrimoni net.

¡Un clásico! Mai et faràs ric si l’única cosa que fas és canviar el teu temps per diners sense invertir-los. Pregunta’t una cosa: Com ho hauries de fer per guanyar més? Si només tens 2 respostes, cobrant més o treballant més, tens un problema: limitació. Un dia només té 24 hores. Encara que t’augmentin el sou, que sempre és proporcional al valor que aportes, no és possible treballar més de 24 hores. En el treball remunerat, els ingressos sempre estan limitats pel temps. La inversió, per contra, no funciona així. Els actius treballen per tu independentment del temps: com més actius, més ingressos (o retorn del capital). Què fa que la inversió sigui il·limitada? Doncs que el número d’actius que pots tenir en propietat és infinit. Si l’únic actiu que tens és el treball, has de buscar la manera de sumar més actius i escapar de la limitació.

Potser ja t’estàs començant a cagar amb mi perquè aquests 4 punts no tenen res de revelador. I és cert. Són els 4 punts més bàsics en educació financera. Tot i així són molt necessaris per entendre el que ve a continuació. A partir d’aquí en Naval Ravikant explica com fer-se ric sense tenir sort. ¡Vamoooooos!

5. Aconseguiràs ser ric donant a la societat el que vol i que encara no sap com aconseguir. A escala.

Apa! Una galleda d’aigua freda. Està dient que has d’inventar algo superrevolucionari com els ordinadors, la Coca-cola, o Facebook. Millor encara! Una cura pel càncer! Crec que s’ha passat de frenada i hi ha altres maneres d’aconseguir riquesa sense ser un geni de la talla de Mark Zuckerberg, Steve Jobs, Walt Disney o l’Elon Musk.

Amb això no dic que en Naval no tingui raó, perquè la té: si vols fer-te molt ric i bastant ràpid (sense jugar a la loteria) només t’has de treure de la màniga un producte que tingui el poder de canviar el món. Sent realistes, això s’escapa bastant de les meves possibilitats i potser, també de les teves. Però no et desanimis. Hi ha una altra manera: consisteix en acumular riquesa al llarg del temps (que ja he dit abans que no volia dir acumular diners al compte d’estalvi eh?). Per acumular riquesa al llarg del temps, sense perdre valor per culpa de la inflació, hauràs de jugar amb la inversió i l’interès compost.

L’interès compost s’entén molt millor amb un exemple: Posem per cas que cada mes guardes 300€ a un compte de La Caixa. 3600€ cada any. Saps quants diners es poden acumular durant 40 anys? Uns 144.000€. ¡No está mal! Però si en comptes de posar-los en un compte d’estalvi, els inverteixes en un producte financer que et doni un 8% anual, et jubilaràs amb 1 milió d’euros a la butxaca. ¡Uau! Això és l’interès compost. Si, ja sé que ara em diràs que no és tan fàcil aconseguir un 8% anual. I jo et dic que no és pas tan difícil. L’índex més famós del món es diu SP500 i reuneix les 500 millors empreses dels Estats Units. És com l’Ibex35 però "a lo grande". L’SP500 ha tingut un retorn del 10% de mitjana en els últims 40 anys. T’asseguro que per invertir en un índex no es necessita cap mena de coneixement econòmic ni borsari. Ho pot fer tothom, amb un click i des de casa. Ara ja saps com amb la màgia de l’interès compost i el temps, pots tenir 1 milió d’euros. - De res.

6. Tria una indústria on puguis jugar a llarg termini amb gent a llarg termini.

El que et deia abans: el camí lent. La idea principal és pensar en el llarg plaç. Si has de començar alguna cosa tria’n una que puguis fer durant molt de temps, perquè així es com aconseguiràs un munt d’experiència. Les coses ben parides no són instantànies, tenen moltíssima feina al darrere. Sobre la “gent a llarg plaç” crec que es refereix que és millor associar-se amb gent que comparteixi la visió a llarg termini. En definitiva, que et rodegis de gent compromesa i decidida a tirar el projecte que sigui endavant, costi el que costi. Els bons retorns necessiten molt temps i molt esforç.

7. Internet ha augmentat massivament el potencial de les carreres o professions. La majoria de gent encara no ho sap.

Internet et dóna la possibilitat de crear un negoci sense haver d’estar a un lloc concret. Des de casa, per exemple. Oju! Que no vull semblar un eslògan d’estafa piramidal “hazte millonario desde casa”. Però és cert que amb Internet ja no necessites tenir una botiga física a un carrer concorregut per vendre. Tampoc cal gastar un dineral en una Universitat per aprendre a programar, finances, robòtica, màrqueting, edició de vídeo o l’alimentació del suricata ros del Serengueti. Internet està ple d’informació, gratis. I cada cop n’hi ha més. Coneixement il·limitat, infinit, gratuït i ben parit! Naval creu que les persones que sàpiguen aprofitar-ho, tindran un avantatge enorme respecte les que no. Jo també ho crec, fermament.

8. Juga a jocs iterats. Tots els retorns a la vida, sigui en diners, relacions o coneixements, provenen de l’interès compost.

L’interès compost l'he explicat abans, però... Jocs iterats? Bé, un joc iterat és una cosa que es fa de manera repetitiva. Els bons retorns s’aconsegueixen fent una cosa una vegada i una altra durant molt temps (el llarg plaç) tot i que al principi, sembla que no estiguis aconseguint res. L’exemple més clar és el maleït gimnàs. Anar-hi una sola vegada no serveix de gaire més que per tenir unes bones agulletes. Però si hi vas 5 cops cada setmana durant 10 anys possiblement semblaràs Hulk. L’èxit s’aconsegueix amb la constància i la perseverança. En tots els aspectes de la vida.

9. Tria socis intel·ligents, enèrgics i sobretot, íntegres.
10. No t’associïs amb cínics i pessimistes. Les seves creences tendeixen a fer-se realitat.

Alguns experts en creixement personal diuen que ets la combinació de les 5 persones amb les quals passes la major part del temps. És així de simple: rodeja’t de gent que et faci ser millor persona, que t’aporti coses positives i et motivi a seguir endavant. Si et rodeges de persones negatives, el més segur és que acabis veient problemes i complicacions per tot arreu, que en el millor dels casos et portarà a l’immobilisme. Les persones negatives contagien aquelles que estan al seu voltant, creant un ambient tòxic. Les persones positives, en canvi, aconsegueixen trobar solucions o empènyer als altres a trobar-les.

11. Aprèn a vendre. Aprèn a construir. Si saps fer les 2 coses, seràs imparable.

Vendre és molt important. Si no saps transmetre els beneficis del que pots oferir a una altra persona, no t’ho comprarà. Encara que sigui el producte més revolucionari del mercat. És imprescindible saber vendre, t’agradi o no. Amb això no vull dir que t’hagis de convertir en comercial. Has de saber vendre en un sentit ampli. Imagina’t que vols aconseguir una feina: durant l’entrevista hauràs de vendre la teva persona. En una negociació, de compra immobiliària per exemple, hauràs de vendre la teva postura. Si crees una empresa i necessites finançament hauràs de vendre la teva idea al banc o a un inversor. Facis el que facis, en el món dels negocis i en la vida en general, la venda és fonamental. La comunicació, és la part més important en l’art de la venda. Cal explicar molt bé el que ofereixes al mateix temps que escoltes el que et demanen.

Naval també diu que has d’aprendre a construir. Per aprendre a construir només necessites COMENÇAR. I ho poso en majúscules perquè em dóna la gana i perquè molt sovint és la part més difícil d’un projecte. Començar costa molt. Pensem i repensem les coses. Després les tornem a pensar i després de tornar-hi a pensar unes quantes vegades més, arribem a la conclusió que la millor opció és no fer res. D’això també se'n diu por. El que està clar és que una escultura s’aconsegueix picant moltíssimes vegades un bloc de pedra. Per tant, a la que et poses a fer una cosa en la que creus i ho fas de manera repetitiva (afegeixo: obsessiva) i mantinguda en el temps, acabaràs, d’una manera o altra, trobant el camí que busques. Ho he dit abans: esforç i perseverança. Tot acaba sortint, més tard o més d’hora, però acaba sortint.

12. Arma’t de coneixement específic, responsabilitat en els teus actes (rendir comptes) i apalancament.
13. Coneixement específic és aquell coneixement pel qual no et poden entrenar. Si la societat pot entrenar-te a tu, també pot entrenar a algú més i després, reemplaçar-te.

Creus que cobres poc? Doncs el primer que has de saber és que el teu sou és directament proporcional al valor que aportes i la dificultat que hi ha per reemplaçar-te. Així de simple. Per exemple, el sou d’un treballador del McDonald's és baix perquè les hamburgueses són barates i girar-les en una parrilla (o escalfar-les al microones, no sé com ho fan) és una acció viable per a quasi tothom. En canvi, els controladors aeris cobren molt bé. Manejar avions, que aterren i s’enlairen, d’una manera fluida i sense que xoquin ha de ser complicat, estressant i perillós. A més, estudiar això no és fàcil ni barat. Els controladors cobren tan bé perquè el que fan és complicat i a més, hi ha poca gent que pugui fer-ho. En conclusió: com més indispensable siguis, millor serà el teu sou i més estabilitat professional tindràs. I segueix:

14. El coneixement específic s’aconsegueix perseguint la teva autèntica (genuïna) curiositat i passió, més que el que està de moda en cada moment.
15. Construir coneixement específic serà com un joc per tu, tot i que els altres ho veuran com una feina.
16. El coneixement específic s’ensenya amb la pràctica, no s’ensenya a les escoles.
17. El coneixement específic acostuma a ser molt tècnic o creatiu. No es pot subcontractar ni automatitzar.

No tinc cap problema en integrar aquests punts en la meva mentalitat, de fet, els tinc més que integrats perquè expliquen, exactament, la meva història professional. En faré una narració a mode d’exemple.

Em vaig apuntar a un FP de desenvolupament d’aplicacions informàtiques. Un autèntic conyàs. Anant a tan poques classes d’única manera d’aprovar era fent trampes. Tot i així, hi havia una cosa que vaig haver d’aprendre per collons: programació bàsica. Et juro que és impossible fer xuletes o copiar en un examen de programació. A més, la professora era bastant bona. Si et sóc sincera, a banda de 4 nocions que només serveixen per fer "programes cutres" i algo sobre sistemes informàtics, no vaig aprendre una merda. Però el curs acabava amb una cosa que em va canviar la vida: 300 hores de pràctiques no remunerades. A sobre, el tutor va considerar que jo no pintava res en una empresa de programadors i em va enviar a una agència de publicitat, creient que hi encaixaria millor. I ho va clavar! Allà em van ensenyar a maquetar en HTML. Després de les pràctiques i sabent alguna coseta d’estructura web, vaig aconseguir una feina on em pagaven, poc, però em pagaven. Inclús crec que ho hauria fet gratis. En aquella empresa em van donar les eines més indispensables per poder crear, jo soleta, una pàgina web. I ho vaig aconseguir, cap al 2004 vaig publicar a internet una web sobre pel·lícules. N’estava super-orgullosa. Però hi havia un problema: aquella web que m’havia fet suar tant, només l’havia vist jo, la meva família i alguns amics i coneguts. I jo volia que la veiés tothom coi! I va ser així, buscant una solució a aquest problema, que vaig descobrir l’existència del SEO (posicionament de pàgines web). Em llegia tot el que trobava, m’hi passava moltíssimes hores. També me’n recordo del fòrum, un que es deia Forosdelweb. Allà parlava amb altres friquis que com jo, volien més tràfic per les seves respectives webs. Provàvem tècniques que havíem llegit “porahi” i les comentàvem i compartíem... inclús hi havia concursos (que no tenien més premi que el reconeixement de la mateixa comunitat de friquis) per veure qui creava la manipulació fotogràfica més graciosa Photoshop. I així, passant-m’ho de puta mare, vaig començar a aprendre moltíssimes coses sobre el món web.

Per si no ho saps, em dedico a monetitzar webs a Internet a través del posicionament web. I ho puc fer perquè vaig adquirir un coneixement específic. Un coneixement que no es pot automatitzar, no s’ensenya a les escoles i s’aprèn amb la pràctica: fotent-li moltes hores mentre t’ho passes bé.

18. Abraça la responsabilitat pels teus actes (paga el que deus) i pren riscos en els negocis sota el teu propi nom. La societat et recompensarà amb responsabilitat, participació (patrimoni) i apalancament.
19. Les persones més responsables tenen marques personals, públiques i perilloses: Oprah, Trump, Kanye, Elon...

Si vols un retorn és necessari córrer riscos. Normalment és proporcional: com més risc, més retorn. Has de procurar que les conseqüències d’aquests riscos només t’afectin a tu. El risc que vulguis prendre ha de ser acceptable i ho has de poder suportar. Aquesta responsabilitat et dóna credibilitat, tinguis o no, una marca personal comercialitzada.

20. “Dóna’m una palanca suficientment llarga i un punt de suport i mouré el món” –Arquimedes.
21. La fortuna requereix influència (apalancament). Aquest apalancament en els negocis prové del capital, la gent i els productes sense cost marginal de replicació (programari, codi i mitjans de comunicació).

La frase d’Arquimedes és simplement una equació física que explica perquè les palanques funcionen de puta mare: concentren tota la força en un sol punt. En definitiva, focalitzar la feina i esforç en una cosa determinada. D’aquesta manera aconsegueixes aquest efecte de palanca. M’imagino que d’aquí ve la paraula palancatge (català correcte) o apalancament (català incorrecte, que és el que estic fent servir).

22. Capital significa diners. Per captar capital o aconseguir finançament, hauràs d’aplicar el coneixement específic, amb responsabilitat i bon criteri.
23. Treball significa persones que treballen per tu. És la forma més antiga d’apalancament. L’apalancament en el treball impressionarà als teus pares, però no val la pena passar-se a vida intentant aconseguir-lo.
24. El capital i el treball són formes d’apalancar-se que requereixen permís. Tothom persegueix el capital, però algú te l’ha de cedir. Tothom vol ser líder, però per ser-ho, algú t’ha de seguir.
25. El software és un tipus d’apalancament en el treball que no requereix permís. És el que hi ha darrere la majoria de nous-rics. Pots crear un programa o suports informàtics que funcionin mentre dorms.
26. Tens exèrcits de robots a la teva disposició. Estan concentrats en data centers, per temes d’espai i escalfament. Utilitza’ls.

Déu-n'hi-do. Primer intentaré explicar tot això de l’apalancament. El més comú és l’apalancament en el sofà. Nahhh! (o si), però es broma. El tipus d’apalancament més conegut és el de capital: que és la relació entre el crèdit i el capital propi. En poques paraules: apalancar-se significa fer ús d’un recurs que no tens. Per exemple, demanar un crèdit per poder finançar una operació. Hi ha altres tipus d’apalancament, i en Naval es refereix a l’apalancament en el treball. L’apalancament en el treball significa contractar persones que treballin per tu. És a dir, fer ús d’una força de treball que no tens. Contractar significa arribar a un acord. És necessari que el teu treballador accepti el que li donaràs a canvi del seu temps i força de treball: un sou, seguretat social i tota la mandanga. Per tant, apalancar-se en el treball necessita d’aquest permís o contracte. Però... Te’n recordes dels esclaus? Allò sí que era un apalancament en el sofà de puta mare! Els amos tenien persones treballant per ells a canvi de menjar, que els permetia seguir vius per continuar treballant. No hi havia acord, ni contracte, ni permís.

Ara que ja tens una mica de context, tornem a la filosofada d’en Naval que és més simple del que sembla. Bàsicament diu que gràcies a la tecnologia i la computerització pots apalancarte sense permís: tenir esclaus. Però això s’entén millor amb un exemple. Imagina’t que crees una botiga on-line i la penges a Internet. Ara tens un venedor que treballa per tu les 24h del dia sense demanar res a canvi, només li has de pagar la manutenció (manteniment de servidors i domini). A sobre, aquest esclau pot ser tan bon venedor com tu vulguis que sigui: curra’t la web a sac i tindràs un venedor boníssim. Gràcies a la informàtica, els programes (software) i l’Internet hem tornat a l’antic Egipte: alguns "amos actuals", ell en diu nous-rics, tenen negocis digitals que poden créixer exponencialment sense la necessitat de tenir una legió de treballadors que també creixi de forma exponencial.

27. Si no pots programar, escriu llibres o blogs, grava vídeos o podcasts.
28. L’apalancament és una força multiplicadora del bon criteri.
29. El bon criteri requereix experiència, però es pot adquirir més ràpidament aprenent habilitats funcionals.
30. No existeix una habilitat denominada “negocis”. Evita les revistes i classes de negocis.

Val, tot això de fer webs és molt guay, però no tothom sap o vol saber fer-ho. Naval diu que hi ha altres maneres d'aportar valor a la societat. Pot ser en forma d'entreteniment o de coneixement. Per aportar coneixement, hauràs d’aprendre a construir sobre la matèria en qüestió. I la millor manera d’aprendre sobre alguna cosa que ensenyaràs als altres és a través de l’experiència. Fent-ho! Evidentment hi ha moltes coses que es poden aprendre a l’escola, universitats i en cursos. Però el coneixement real, el que té valor, és el que prové de l'experiència.

Per tant, si vols fer-ho fàcil t'has de centrar en aconseguir apalancament, ja sigui en forma de treball o capital. I un cop el tens, què? Doncs el més important és el bon criteri i la responsabilitat. En un món on l’apalancament és infinit, la responsabilitat i el bon criteri són el que determinarà la quantitat l’apalancament que puguis aconseguir. Bon criteri significa valorar perfectament els efectes de les teves decisions, i per tant, poder triar la millor opció. Aplicar bon criteri et dóna bona reputació, confiança i credibilitat. Més credibilitat significa més crèdit, i més crèdit és més apalancament.

Sobre l'educació financera, Naval creu que no s’aprèn a les escoles, cursos o Universitats. I de fet es totalment cert i lògic. Donar una eina tan potent al populatxo? Només faltaria! Ni tan sols a les carreres d’Econòmiques o ADE s’ensenya a invertir en actius. De fet, si et fixes en "els grans" del mercat de valors, com Warren Buffet, Peter Lynch o Michael Bury semblen filòsofs. I és que llegeixen molts llibres de filosofia, ciència i història. No solen recomanar llibres d’inversió. I per què? Doncs perquè per invertir necessites saber com funcionen les coses i la realitat és molt més complexa que 4 formules estadístiques i anàlisis tècnics de gràfics de colors. Per ser un bon inversor necessites saber moltes coses del món real i aplicar el bon criteri que tens gràcies a l'experiència.

31. Estudia microeconomia, estratègia, psicologia, persuasió, ètica, matemàtiques i informàtica.
32. Llegir és més ràpid que escoltar. Fer és més ràpid que mirar.
33. No hauries de tenir temps “per fer un cafè”, a la vegada que tens l’agenda neta.
34. Estableix i aplica un preu/hora personal. Si solucionar un problema t’estalviarà menys diners del que costa el teu preu/hora, no ho facis. Si la subcontractació d’una tasca costa menys que la teva tarifa, externalitza-la.

Això va de gestió del temps. Primer de tot has d’entendre que ningú donarà més valor al teu temps que tu mateix/a. Per assolir un objectiu és necessari concentrar-hi tant de temps i recursos com sigui possible. A vegades, el que passa, és que ens dispersem. Ens posem a aprendre o a fer una cosa que creiem que ens farà falta en el futur. En això hi caiem tots, crec. Has d’aprendre a fer allò que és més necessari en cada moment. Triar i treballar en les coses que tinguin un impacte més gran en el que estàs fent. És una qüestió de prioritats i cal tenir-les molt clares. Amb això no vull dir que hagis d’estar treballant o aprenent coses tot el rato i sense parar. El descans i l’oci també són necessaris i han d’ocupar una part igualment important de l’agenda.

Una bona manera de valorar el temps es posant-te un preu/hora personal. Per exemple 60€ l’hora. Si netejar un pis costa 12€/hora, no té sentit que ho facis tu. Sempre que dediquis aquest temps al projecte que et paga els 60€ l’hora.

35. Treballa el màxim possible. Tot i així, amb qui treballis i de què treballis és més important de lo dur que treballis.
36. Converteix-te en el/la millor del món en el que facis. Segueix redefinint el que fas fins que sigui cert.

Ja ho he dit abans: començar és bàsic, i un cop has començat cal treballar focalitzant tota la teva força, temps, recursos i intel·lecte per aconseguir l’objectiu que sigui. Treballar dur no substitueix mals treballadors, socis incompetents, irresponsabilitat pròpia, pèssima gestió del temps o el mal criteri. Per tant, treballar de valent no garanteix bons resultats. A més, no és necessari haver triat “el què” d’una manera precisa, almenys des del principi. Pots anar canviant d’objectiu fins que aconsegueixis un coneixement específic, unes habilitats o interessos concrets. És imprescindible ser flexible.

37. No existeix el camí ràpid per fer-se ric. En els esquemes “fes-te ric ràpid” sempre hi ha algú al darrere que es vol fer ric a costa teva.

Els clàssics “vende humos” que et diuen que si els hi deixes diners te’ls tornaran amb un 500% de benefici anual. Tot això són estafes. La reina de les estafes és l’esquema Ponzi o piramidal. Ara també en diuen multinivell, networking de referits, traffiker marketer, crypto-trading o arbitratge de Bitcoin. Un consell: No donis mai diners a ningú. I quan dic ningú, és ningú. Això també inclou al de banc. Si, aquell nano post-adolescent trajat que et diu que els fiquis a un fons d’inversió bio-elèctric-tecno-renovable-del-BBVA que és l'hòstia. Creus que aquest noi sap com multiplicar diners? Clar que no! Si sabés com fer-ho, no es llevaria cada dia a les 7 per treballar a la mateixa sucursal-botiga-de-mòbils-i-televisions-cafeteria-hipster on tens el compte corrent.

38. Aplica el coneixement específic, amb apalancament, i tard o d’hora, obtindràs el que et mereixes.
39. Quan finalment aconsegueixis la riquesa, t’adonaràs que en realitat no era el que buscaves. Però això ja és per un altre dia.

Ja està. Ha sigut una mica llarg, però aquesta es la guia d’en Naval Ravikant per aconseguir ser ric sense tenir sort, transformada en un article que subsitueix la típica pàgina "sobre mi" o... era de com viure bé sense patir gaire? Bueno, això ho deixo per un altre dia.